CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 13 de juliol-19 de juliol)

Idò repassem, que aquesta setmana n’hi ha que mereixen un bon repàs.

La cosa començava amb les conseqüències del Cas Campos, un nou jardí “trepitjat” per l’ínclita consellera Camps. A principi de setmana, la confusió continuava, i només una cosa quedava clara, la Conselleria continua essent esclavadels grups d’extrema dreta. Una estafa electoral en tota regla.

També ens han arribat onades d’una rissaga encara més antiga, la de les passades eleccions europees i la de com qualcú ha de comparèixer davant un jutge per dur una camisetaque defensa “un ensenyament públic de qualitat”. Increïble, però cert.

I arriba també la mar de fons de velles obsessions: la Conselleria gastarà mig milió dels nostre euros cada any, per subvencionar les escoles de l’Opusdel Parc Bit. Es veu, pobres, que ho necessiten molt més que els centres d’Educació Especial, que la Conselleria va decidir deixar fa temps a la deriva. Recomanam com a lectura estival “Els exclosos”, un colpidor dossier d’Aló Camps.

Deduïm, per tant, que la prioritat en aquests moments és alimentar l’espíritu(nacional, clar), i que la resta de l’alimentació ja és cosa de cadascú. Vegeu, si no, l’alarmat situació dels menjadors escolars.

Curiós i digne d’estudi aquest govern tan “protector” amb els poderosos i tan inusitadament “liberal” amb els més febles. Qualque dia se n’estudiarà el cas...

I com que el lema de la Conselleria sembla ser “nulla die sine TIL”, continua la seva estratègia de MalTractament Integrat de Llengües i, en aquesta ocasió, torna a enviar els inspectors als centres. I dóna cinc dies per refer una cosa que no té per on agafar. Com si no tenguéssim altres problemes, deumevet...

Per això ja n’hi ha que estan farts, per exemple els inspectors.

Però no tots són males notícies i sembla que als tribunals, la cosa es va aclarint i s’acumulen les accions judicials que evidencien que la irracionalitat i l’integrisme no son bon consellers: arxivada la querellade Círculo Balear contra la Caixa de Resistència dels Docents, admesa la denúncia dels docents menorquins contra el diputat Camps per injúries i calúmnies, i declarats il·legals i abusius els Serveis Mínims decretats per la Conselleria durant la vaga indefinida.

Evidentment, tot això es mereixeria una dimissió, però el Govern, NI-NI. NI por esas, vaja!

Deu ser per tota aquesta maror que ara na Núria Riera demana “No judicialitzar la política”. Ah, moneta, haver-hi pensat abans de “polititzar l’educació”, no? Qui no vol pols...

Ai, ja no hi pensàvem, nova locura audiovisual de l’Assemblea de Docents: #lokaykaser. L’espoiler de la cançó de l’estiu, que ha triomfat a les xarxes i ales mitjans.

I acabam: preciós gest del Consell de Formentera en atorgar la medalla d’Or de la institució al col·lectiu docent de l’illa, en reconeixement a la tasca de l’escola en la transmissió de coneixements i valors, i com a forjadora d’un futur millor. El premis diuen molt dels que els reben; però més dels que els atorguen...

Reflexió dominical docent: “Els mestres no ens podem desanimar, fregaria la immoralitat”, MariaJesús Comellas

Continuar llegint

CARTA: PER QUÈ ARA?

ELS DESCONCERTATS CRITIQUEN QUE LES NEGOCIACIONS DE LA CONSELLERIA OCULTEN ALTRES INTENCIONS I ALHORA QUE DEIXA DE BANDA LES REIVINDICACIONS DEL CONFLICTE I EL PAPER DELS DOCENTS DE L'ESCOLA CONCERTADA

Mitjançant una carta (Per què ara?), els docents de l'escola concertada -Desconcertats- critiquen les negociacions arbitràries de la Conselleria, que no els reconeix com a part del conflicte. Entre les principals conclusions destaquen: 
1.- El Govern no pagarà aquesta legislatura el que deu als docents de l'escola concertada. Un deute que ve de fa més de quatre anys de sous sense actualitzar. 
2.- Els acords entre Govern I patronals semblen voler justificar mesures repressives durant la vaga I desmobilitzar l'escola concertada de cara al curs vinent. 
3.- La Conselleria ha volgut amagar la implicació de l'escola concertada durant la vaga. Tampoc no ha volgut reconèixer els docents d'aquesta com a part interlocutòria vàlida a les negociacions. Per contra, els acomiadaments de docents implicats amb el moviment reivindicatiu han estat nombrosos. 
4.- La negociació econòmica sembla també voler tapar altres reivindicacions prou importants dels treballadors: ràtios, beques, atenció a la diversitat, substitució de les baixes, imposició del TIL en detriment de la llibertat d'ideari, llei de símbols, actuacions d'inspecció... Per damunt de tot, volen un servei públic educatiu de qualitat.

CARTA: PER QUÈ ARA?

Aquesta setmana la Conselleria d'Educació ha arribat a una acord amb els sindicats USO, FSIE i UGT per actualitzar les nòmines dels docents de la Concertada. A més del pagament d'endarreriments en una sèrie de terminis, que es perllongaran al llarg de tres anys. Així doncs, el deute derivat del conveni estatal acabaria de pagar-se en la propera legislatura.

El motiu "oficial" d'aquest acord -per cert no ratificat en la darrera mesa- el trobam en unes taules salarials que duien sense actualitzar des d'abans de la signatura del conveni. S'ha de tenir present que la negociació d'aquest s'ha endarrerit més de quatre anys. I les nòmines tampoc no s'havien posat al dia una vegada signat.

Si més no, per què ara? Aquesta és la qüestió... Necessita la Conselleria un cop d'efecte per encarar el curs de les properes eleccions? És el pagament una contrapartida a determinats posicionaments patronals i/o sindicals? Serveix perquè algunes patronals justifiquin davant els seus treballadors actuacions repressives durant la vaga? Dóna arguments per desmuntar la mobilització del sector per al curs vinent? Se suma aquesta mesura a tot un seguit d'actuacions inspirades en el lema del “divideix i venceràs”, que tant pareix agradar al gabinet de la sra Camps?

La veritat és que els docents de la Concertada s'han sumat des del principi a les reivindicacions del sector públic, malgrat els esforços del Govern per silenciar-ho i encara que els mitjans hagin recollit, sistemàticament i prioritàriament, les opinions de la Conselleria i de les patronals, mentre que pràcticament no s'ha donat veu als treballadors. S'han dit falsedats flagrants com que a la Concertada no s'havia fet vaga, que s'aplicava el TIL sense problemes, que als centres concertats no calia repartir al 50% (català-castellà) les hores que no es feien en llengua anglesa... I ara, per rematar, es concerten escoles de l'Opus, que segreguen per sexes, mentre l'atenció a la diversitat pateix les retallades i els centres d'educació especial estan desbordats... Recordau quin és el principal objectiu del moviment "verd": l'educació entesa com un servei públic de qualitat?

La realitat és tossuda: els docents de la Concertada han patit una reducció molt important del seu salari i de les seves condicions laborals. Però això no només té a veure amb la signatura d'un conveni estatal que legitima el que ja sabem de la nefasta Reforma Laboral, sinó també amb totes les retallades del sector públic a nivell estatal i autonòmic (i no exclusivament les salarials), que s'han aplicat a l'educació concertada com a servei públic que és. A tot el que s'ha de sumar l'incompliment, gairebé total i sine die, de l'Acord de 2008 (aquests d'àmbit autonòmic). Tot plegat dibuixa un panorama lamentable per a les treballadores i treballadors del sector. I malgrat això, almenys pel que nosaltres coneixem, no se'ns demana opinió directament als docents. Es continua obviant que compartim les reivindicacions amb els companys de la Pública i que hem patit un descompte d'1,4 dies de salari per cada jornada de vaga.

Facem una mica de memòria: hi ha hagut coaccions, amenaces, s'han trepitjat drets fonamentals... S'han produït reduccions de jornada, no s'han renovat contractes (coincidia que eren persones que havien participat en les mobilitzacions...). Als despatxos oficials se'ns ha tret directament de la negociació... La Conselleria només ha volgut mantenir una sola reunió, amb l'únic punt propi de la Concertada, l'esmentat Acord de 2008. No hi acudiren ni la Consellera ni el Secretari autonòmic i no es volgué tractar cap dels punts de la taula reivindicativa...

Però anem al bessó de la qüestió: els motius i els objectius de l'equip de la sra Camps.

En aquella única i breu reunió, el representant de Conselleria justificava que no es podia arribar a cap acord perquè no hi eren ni les patronals ni la resta dels sindicats. Cal recordar que algun d'ells, curiosament, no havia signat l'Acord de 2008. Aparentment, es derivava a mesa de Concertada una negociació que corresponia al comitè de vaga, cosa que ja de per sí és irregular... Idò bé, després no ha estat així. La Conselleria ha duit les coses per altres camins...

S'ha pactat amb algunes patronals (no totes), amb foto inclosa, una suposada flexibilització de dues hores d'anglès al TIL; flexibilització que no és tal, ja que la seva aplicació implicaria reduccions de jornada. I sembla que aquesta setmana era el moment idoni per a un nou pacte: el pagament del deute. Però només amb alguns sindicats, que acabaven d'escenificar una protesta al respecte. STEI i FECCOO no han estat convocats. Curiosament, el mateix sindicat que fa pocs dies, vestint camiseta verda, proporcionava a la Conselleria la foto del polèmic pacte d'interins, ara quedava fora. El pretext és que aquests sindicats no són signants del conveni. Nova foto.

S'utilitzen els mateixos arguments per a un raonament i just per al contrari, segons convé? Amb qui era més adient negociar quan la vaga estava encara en marxa? Amb els treballadors en vaga o amb les patronals? Recordem que l'objectiu de la vaga no era una protesta contra la patronal, sinó que afectava directament l'Administració. I en canvi ara, purisme total. Això sí, sempre pareix que es té ben present el parer de certes patronals. Això recorda també el que passa amb els pares, les reivindicacions dels quals només s'escolten si vénen avalades per determinats idearis. Aleshores, amb qui i quan negocia aquesta Conselleria?

Ens temem que la resposta és prou evident: amb qui vol i quan li convé.

Si ens haguessin demanat opinió als docents de la Concertada, els qui estam fent feina dia a dia a les aules i hem hagut de bregar amb un curs prou difícil, pot ser hauríem posat damunt la taula altres qüestions: ràtios, beques, atenció a la diversitat, substitució de les baixes, imposició del TIL en detriment de la llibertat d'ideari, llei de símbols, actuacions d'inspecció... Els diríem que, per damunt de tot, volem un servei públic educatiu de qualitat. Perquè pensam que és urgent donar passes, ferms i sense excuses, per aconseguir un pacte social i polític per a l'educació.

I no és que no volguem cobrar el que se'ns deu. Perquè els deutes es paguen. I, si no, que li expliquin a la sra Merkel a l'hora de valorar el deute de l'Estat Espanyol, o sense anar tan enfora, als pobres ciutadans que han d'assumir recàrregs quan deuen doblers a l'Administració. O que li diguin als afectats per les hipoteques...

Assemblea de docents desConcertats, de l'Assemblea de Docents

Continuar llegint

LA JUSTÍCIA NO TANCA PER VACANCES

“Lo positivo de esta huelga es que sabremos, con nombres y apellidos, quienes están preocupados por el futuro de nuestros hijos, y quienes, por el contrario, juegan con los alumnos para conseguir objetivos políticos.”

Última Hora de Menorca, 16 de setembre de 2013

Amb aquestes paraules amenaçadores i indignes d’un (suposadament) honorable diputat autonòmic, Antoni Camps deixava anar tota la càrrega coactiva d’un article especialment calumniós. Eren els temps convulsos del principi de la vaga indefinida i en les files del Govern i del Partit Popular semblava que tot valia i que tot era poc.

Continuar llegint

Un Govern NI-NI: NI-dimissions NI-disculpes

Avui el Govern Bauzá celebrarà el seu primer Consell de Govern després de fer-se pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que declara il·legals i abusius els serveis mínims fixats per la Conselleria durant les vagues de docents del curs passat. Avui, per tant, seria una bona ocasió perquè na Nuria Riera, Portaveu del Desgovern, ens donàs explicacions de part del Govern Unipersonal de José Ramón Bauzá.
Primer de tot, podria començar demanant disculpes. Això sempre queda bé, tenint en compte els centenars d'afectats que varen veure vulnerats els seus drets fonamentals en un context de màxima tensió.

La senyora portaveu(desuamo) també podria explicar com valora José Ramón Bauzá l'allau de sentències en contra de les seves polítiques en matèria de (mala) educació: calendari TIL, sexennis interins, selecció d'inspectors.... Ens atrevim a suggerir a partir d'ara una estratègia diferent que segur que no se li ha ocorregut mai: 1. Rectificar. 2. Escoltar. 

A la llum de la sentència que declara il·legals i abusius els serveis mínims decretats per la Conselleria de Joana Maria Camps, en contra del criteri dels treballadors i del sentit comú, podem suposar que això representarà un canvi de criteri de cara a futures mobilitzacions dels treballadors de l'ensenyament? O continuaran vulnerant la democràcia com fins ara?

I encara una altra pregunta crucial per posar a prova l'enginy de la sempre evasiva portaveu: La sentència del TSJIB condemna els demandats -o sigui, el Govern (de i per a) Bauzá- a pagar les costes judicials (o sigui, a pagar les despeses d'un procés que ells han provocat amb les seves polítiques arbitràries i temeràries contra les quals els treballadors no teníem altre remei que defensar-nos). Vénga, sra. portaveu, la pregunta és: d'on sortiran els doblers per pagar unes despeses que s'haurien pogut evitar? De les seves butxaques? De la subvenció a les escoles de l'Opus Dei que segreguen per sexe? O el sr. President ja els ha donat una altra "recepta"?

Continuar llegint

VALORACIONS SOBRE LES DARRERES DECISIONS JUDICIALS: QÜESTIONAT EL TÀNDEM CAMPOS-CAMPS

El TSJB declara il·legals els serveis mínims de la vaga docent (30%), imposats per la Conselleria. I, a més, indica que són abusius perquè atempten contra el dret de vaga. A més, s'arxiva la denúncia del Círculo Balear contra l'OCB per la gestió de la Caixa de Resistència. Una doble sentència judicial que posa en evidència les agressions irresponsables de la Conselleria i del FNCB -J.M. Camps i J. Campos- contra el dret de vaga i contra la solidaritat amb el moviment; de l'abús de poder polític i de l'Administració de Justícia
En les darreres 24 hores hem tengut coneixement de dues importants resolucions que des del Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents volem valorar. La primera, referent a la l'arxivament de la denúncia contra l'Obra Cultural Balear -imposada per la FNCB- per la caixa de resistència dels docents; i la segona, per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que declara il·legals els serveis mínims de la vaga indefinida i que anuncia una vulneració del dret fonamental de vaga.

Arxivada la denúncia contra la caixa de resistència

Ahir de capvespre sabérem que el Jutjat d'Instrucció núm.8 de Palma, finalment, ha arxivat la denúncia que Jorge Campos, del Círculo Balear -FNCB-, havia interposat contra l'Obra Cultural Balear per frau fiscal i falsedat documental.

El passat mes de novembre el Círculo Balear denuncià l'Obra Cultural Balear per ser la dipositària de la Caixa de resistència de l'Assemblea de Docents i per administrar-la. Segons aquesta entitat, el fet que no existís contracte entre els docents perceptors de la caixa de resistència i l'OCB, que emeté els rebuts de pagament realitzats, implicava falsedat documental. A més, tan sols tres dies després de la denúncia, l'Agència Tributària i el Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional es personaren a la seu de l'OCB sol·licitant tota la documentació relacionada amb la Caixa de resistència. L'atestat d'aquest cos, juntament amb la resta d'investigacions realitzades, ha duit al magistrat a la conclusió que no hi ha indicis de delicte i que, per tant, procedeix a l'arxivament de la causa.

Des de l'Assemblea de Docents volem manifestar una vegada més el nostre convenciment que tant la denúncia i les greus acusacions que s'abocaren contra l'OCB i contra el col·lectiu docent, així com la presumpció de veracitat que certs mitjans de comunicació donaren a la denúncia, no perseguien altre objectiu que difamar i erosionar la imatge pública dels denunciats i criminalitzar tot el moviment dels docents i la comunitat educativa.

Al llarg d'aquest curs són nombroses les denúncies que el Círculo Balear ha abocat contra la comunitat educativa (docents, pares, Administració) amb l'única finalitat de malmetre la imatge de l'educació pública i dels docents. En la major part dels casos han estat denúncies púrament mediàtiques. En d'altres, a Defensora del Menor -contra els pares que secundaven la vaga- o a Inspecció Educativa -contra centres, docents i equips directius-, cap de les quals no ha arribat enlloc.

Finalment, la gota que va fer vessar el tassó d'aquesta persecució criminalitzadora fou la denúncia als jutjats contra la Caixa de Resistència, principal baluard de la solidaritat de la societat amb els docents. Amb la denúncia es pretenia crear una ombra de dubte entorn del que ha estat una de les majors mostres de solidaritat amb un moviment de treballadors que es pugui recordar, i que ha estat gestionada amb total transparència i legalitat tant per l'OCB com per l'Assemblea. Recordem, que la caixa arribà a assolir els 691.000 € recollits mitjançant més de sis mil donacions i centenars d'accions solidàries. També val la pena dir que els docents en vaga perderen cinc milions d'euros.

Amb tot, i amb la prudència que ens caracteritza, des de l'Assemblea de Docents analitzarem amb els nostres missers tant la denúncia com l'arxivament de la causa i valorarem la possibilitat d'emprendre mesures legals contra qui pertoqui.

Serveis mínims il·legals i vulneració del dret de vaga

Poques hores més tard, avui hem sabut que el TSJIB ha resolt que els serveis mínims decretats per la Conselleria en referència a la vaga indefinida van ser il·legals i que això suposa una vulneració del dret de vaga. Els serveis mínims del 30% ja foren denunciats per totes les parts com a abusius. I s'han mantingut durant tot aquest curs, ja que la vaga indefinida no ha estat desconvocada, encara.

Fa estona que en matèria educativa la Conselleria i el Govern actuen al límit de la legalitat i aquesta vegada han rebut un dur toc d'atenció per part dels jutjats. Per la nostra part ens queden dues preguntes. La primera és: quins són ara mateix els serveis mínims? La segona: Si hi ha hagut vulneració del dret de vaga, un dret reconegut com a fonamental per la Constitució espanyola, qui és la persona responsable d'aquesta vulneració? La persona qui signava la resolució que establia els serveis mínims? Una llàstima que en aquell moment no es pogueren comunicar els serveis mínims de manera oral i sense proves com s'han fet tantes altres comunicacions als docents i als equips directius durant el present curs. Les resolucions dels serveis mínims es van haver de publicar al BOIB i van haver d'anar signades per Joana Maria Camps. Ara tenen 10 dies per fer un recurs. A veure que al·leguen després de la clara sentència del TSIB. Realment si fos responsable ja estaria preparant les maletes, perquè no pot dirigir una conselleria una persona que vulnera els drets fonamentals.

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents

Continuar llegint